Català / Castellano

Nascuda a la ciutat de Mataró (Barcelona) a principis del 2018 i constituïda formalment el novembre de 2019, ànimaL (ànima animal) és una organització sense ànim de lucre, de persones conscients de la necessitat de treballar per un canvi en la consideració i el tracte que tenim cap als altres animals, tant humans com no humans.

Sabem que les decisions que prenem en el dia a dia, ja siguin en alimentació, vestimenta, higiene personal o de la llar, oci, entre moltes altres, influeixen i repercuteixen fortament en la salut i les vides de tots els éssers, societats, ecosistemes i planeta. Per això, estem recopilant i elaborant material (que anireu trobant aquí) per informar sobre l’impacte que els éssers humans causem als animals, a la nostra salut (mental, física, social) i al planeta i sobre com podem fer que, a poc a poc, aquest impacte sigui el menys perjudicial possible i fins i tot positiu. Organitzem, col·laborem i participem en esdeveniments, xerrades i conferències, tallers, accions reivindicatives pacífiques, jornades de treball voluntari, esdeveniments de suport i recaptació per santuaris i causes afins, etc.

Creiem que una forma de pensament i de sentir en coherència amb això és el veganisme. Aquest terme va ser encunyat per Donaldson i Shrigley (1944), i es tracta d’una postura ètica, política i estil de vida que rebutja la consideració dels animals com a simples objectes que poden ser utilitzats com a propietat o recurs, i que comporta el rebuig de tot tipus d’explotació, de manera que tota acció o modus vivendi que comporti fer mal a altres éssers serà generalment rebutjat. Per exemple: alimentar-se amb carn d’animals, ous, llet; vestir amb pells o cuir; utilitzar rucs o cavalls com a eines de càrrega; utilitzar cosmètica testada en animals, etc. Així, la clau d’aquest posicionament vital és evitar causar dany i patiment a éssers que volen evitar-ho.

El veganisme contempla la realitat de la sintiència com a clau per a considerar la necessitat d’uns “drets animals” (en el sentit moral de la paraula), és a dir, es té en compte com a base fonamental la capacitat dels animals de sentir, de tenir experiències subjectives com ara sensacions, desitjos, emocions, sentiments, i de tenir interessos, com és el fonamental en continuar la pròpia existència i evitar el dany. Contempla així mateix l’agència, consistent en la capacitat d’expressar la seva sintiència i les seves preferències, tant positives com negatives.

Aquesta postura s’aparta de l’especisme en tant que rebutja la participació o foment de qualsevol tipus d’explotació, partint d’una visió que no discrimina arbitràriament i moralment a éssers per criteris irrellevants, com ara el sexe, el gènere, l’ètnia, l’espècie, la intel·ligència, etc., aplicant el principi ètic d’igualtat.

Al contrari del benestarisme, que se centra en reduir les condicions de patiment en el context de l’explotació animal, el veganisme busca l’erradicació de l’explotació perquè reconeix el dret de tot ésser a viure i gaudir de la vida, a no ser tractat com una simple propietat dels humans. Matar un animal implica la vulneració dels seus drets, al marge del tipus de vida que se li permetés portar o el mètode emprat per acabar amb ella. Des del veganisme (antiespecista) es tenen en compte els interessos de tots els éssers i s’està en contra de l’antropocentrisme -la forma més comuna i arrel de l’especisme-, de la misantropia o qualsevol altra forma de especisme.

Perquè totes les vides importen, perquè un món millor és possible. El canvi ja està en marxa i és gràcies a totes vosaltres.

Que les nostres petjades siguin lleugeres i verdes,

Salut!